Ell s'ho va perdre

Pregó, 2012. Falles de Borriana

Borrianencs i forasters,

el pregoner hui us saluda

i us dona la benvinguda

al si dels nostres carrers.

Preparats tots els fallers

i enllestida nostra festa,

la ciutat es manifesta

en forma de foc i alegria

perquè ja ha arribat el dia

d’anunciar una gran gesta.

Les falles ja són ací,

ja ha arribat la primavera

i nostra festa fallera

de nou troba el seu destí.

Nostre esperit llevantí

ple de treball i il·lusió

ha forjat amb devoció

l’acte de fe equinoccial

que no és sinó un arsenal

d’art i de transmutació. 

Envoltats de germanor

plantarem els monuments

perquè siguen l’aliment

del foc purificador.

Amb sàtira i bon humor,

guiats per versos i esclats,       

cremarem tots els pecats                

que en les falles sentenciem

i de nou renaixerem

enfortits i esperançats.    

Sota les flames primeres

i al ritme dels boletons,

de poemes i emocions

lloarem nostres falleres.

Eixes són nostres deleres,

que les dones de La Plana,           

vestides de valenciana,

són les més guapes del món,         

i d’elles les millors són,

sobretot, les de Borriana.

Borrianencs, amics, fallers,

les Falles ja han començat

i ja està tot preparat

a les places i als carrers.

Pregonem a l’Univers,

que la tradició ens ho mana,

i que retrone en La Plana

més enllà de les muralles,

nostre crit: visquen les Falles

i, més fort, visca Borriana!

TEXT: Julián Arribas

Burriana en sus fallas on line

Fa uns dies deia a l’amic R.R. que una de les millors coses que ha fet l’ABC, i n’ha fet moltes, és el CD que recopilava tots els butlletins de l’esmentada Agrupació Borrianenca de Cultura i el fet de penjar-lo en internet. Afegia que una cosa semblant caldria fer amb tots els llibres publicats al poble, tot intentant aconseguir els més antics perquè no se’ls enduga el temps. De la mateixa manera, totes les publicacions (llibres, revistes com El fallero, llibrets de falla, obres d’autor, etc.) haurien d’estar en suport informàtic i accessibles a la consulta on line. He pensat de fer-ho, recopilar estos llibres (publicacions antigues, la col·lecció Papers, la col·lecció Vària...) i penjar-ho en internet, sempre que els autors estiguen d’acord. També he pensat de comentar-li-ho al regidor de cultura però, hòstia!, és que ho haurien de pensar ells i sembla que només pensen en cobrar un parell de sous a fi de mes.

Estaria parit el fet de poder accedit a tots els llibres fent un clic en la web municipal, per exemple. Fins i tot, quan l’Ajuntament publicara un llibre d’algú, ho podria fer amb la condició de penjar-lo en internet en passar els anys que s’acorden.

Coherent amb aquesta opinió, no sols es pot consultar ja quasi tot el meu llibre Les creus de maig al blog corresponent i fins i tot aconseguir-lo complet fent un clic, sinó que ara ja es pot consultar on line, fent clic sobre la foto de la barra lateral d’aquest blog, la primera part del meu llibre Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40. Burriana en sus fallas. Tomo II.

Justificació i intencions del blog

El fet de conèixer la història d’un poble és imprescindible per a comprendre’l i, alhora, conèixer la gent. Només així podem estimar el lloc i els habitants. I només així podem protegir la seva cultura.

No s’estima allò que es desconeix. Podem sentir estimació per altres cultures, per altra gent, però el grau d’estima, si existeix, serà ínfim si el comparem amb el sentiment que ens uneix amb la gent del voltant. L’estima, doncs, és el resultat, no sols del contacte, sinó del coneixement del proïsme. Açò explica per què els vincles d’amistat i amor tenen més qualitat entre familiars o entre veïns que entre individus d’altres llocs que no es coneixen. Per això, en referir-nos als habitants d’alguna ciutat llunyana, valorem la quantitat d’individus i no els seus noms propis. No tenim la mateixa sensació quan ens diuen que han mort dues persones en un accident a La Xina que si eixes persones són els nostres amics Joan i Carles, ni de bon tros. Joan i Carles no en són dos, són Joan i Carles. Dos Xinesos, però, sols representen el número dos, malauradament. 

De la mateixa manera, només el fet de conèixer el nom d’un objecte és suficient per a valorar-lo i, si escau, estimar-lo amb més intensitat que si no en sabem res. Hom no contemplarà igual una pintura desconeguda que si coneix el nom i l’autor, per exemple. Hi ha prou amb dir que tal obra és de tal autor o que es diu de tal manera perquè el neòfit es fixe en ella i comence a apreciar-la. Sens dubte, el fet de saber el nom d’algú o d’alguna cosa ens ajuda a estimar-lo.

Per tot açò, la recerca de les arrels d’un poble és una tasca imprescindible perquè s’estime. Saber d’on venim és necessari per a gaudir d’un elevat grau d’autoestima i, a més, perseverar en la construcció d’un món propi i singular dins de la pluralitat mundial.

En aquest cas, la tasca és posar a l’abast dels borrianencs la història de les nostres falles. Aquesta festa, no sols és un passatemps, sinó que, en les entranyes, protegeix un vessant cultural força interessant. A banda dels efímers monuments, hi ha la història del poble des del punt de vista de qui l’ha viscuda, no dels distants historiadors. Hi ha també literatura, amb autors de prestigi i poetes eficaços, obres d’art de tot tipus, experiències entranyables, i, en definitiva, una manifestació cultural que no és sinó l’aliment que nodreix les nostres conviccions borrianenques.

Aquest blog naix amb la intenció de divulgar els fets fallers perquè, tal com hem argumentat, ens ajuden a estimar més encara la nostra cultura.