El pregó


Una de les primeres accions que va realitzar la recent Junta Local Fallera, a banda d’instaurar la cavalcada del ninot i recuperar la figura de la fallera major del poble, entre altres, fou la instauració del pregó en 1945. Des d’aleshores, tots els anys hi ha hagut la figura del pregoner per a cridar a la festa.
Antigament, el pregoner desfilava a cavall d’un ase, però a poc a poc s’abandonà el costum perquè l’anunciador de la festa desfilara a peu, al temps que recorria els barris i emplaçaments de societats falleres, on se li unien les falleres corresponents. Amb els temps i amb la creativitat dels implicats, l’acte milloraria en vistositat i en qualitat, tal com va aconseguir Fede Gumbau en 2008 amb un text de qui escriu estes línies.

Pregó de 2008.
Pregoner: Fede Gumbau
Text: Julián Arribas
El pergamí, una vertadera obra d’art,
fou confeccionat manualment
per J. Miquel Juan
En 1945, la desfilada va seguir el recorregut següent: C. N. S. carrer Cervantes, plaça d’España (Falla la Vila), carrer General Mola (Carrer Major), plaça de Sant Blai (Falla), carrer Sant Bartolomé (Barranquet), carrer San Serapio, carrer Beata Mariana, carrer Beato Ripollés, plaça Maestro Selma (Falla de la Merced), carrer San Pedro Nolasco (la Carrera), Plaça don Jaime Chicharro (Falla del Pla), carrer Sant Jaume, carrer San Rafael (Falla Escorredor), carrer de la Cueva Santa, carrer General Aranda (el Raval), plaça 18 de Julio (Barri València), carrer General Aranda, carrer Encarnación, plaça Cardenal Benlloch (Falla Camí d’Onda), Avda. General Primo de Rivera, plaça de San José, carrer Buen Suceso (Falla la Mota), carrer José Antonio (Falla Cazadores), carrer Sant Vicent, i tornada a C. N. S.

El text del pregó de 1945 no fou un poema, tal com seria des de l’any següent, sinó un text amb una rima interna ocasional i bastant graciós tant pel contingut com per la llengua emprada que deia literalment:

Se fa saber... als del póble y forasters,
qu’el dichous d’esta semana, s’escomensen en Burriana
de les grans Falles les festes, qu’enguany deixarán ralles fetes
per el seu art i esplendor, per sa grasia y bon humor
mes per aixó no digam que per ahí ni hi hauran
algún que atre buñol y churro y que vorem més d’un peturro.
Per lo que queden empeltaes i sinó tres astellaes
qu’es val a gochar i divertirse, a criticar hi a riures,
pero p’al que s’empase d’animal, hi haurá un home molt alt
qu’en finura y sentimen se l’emportará al retén,
i al que se caiga de borracho li donarán debades l’almoniaco.
També es recomana a grans i chiquets, que compren tots els llibrets.

No hay comentarios:

Publicar un comentario