Junta Local Fallera

En 1943, veient la iniciativa popular de recuperació festiva carregada d’intencions il·lusionadíssimes, les autoritats van decidir recolzar l’esforç dels fallers subvencionant cada comissió per a facilitar l’èxit de la festa i crear, a més, la institució necessària que garantira la continuïtat durant el pas dels anys. 

Salvador Dosdá Vernia

Fins a eixe moment, la Comisión de Fiestas y Ferias havia sigut l’organisme oficial al qual havia de donar compte cada falla de les pretensions festives, però en l’exercici que arrancava de 1943, l’Ajuntament va comprendre que havia arribat el moment de crear una Junta Local Fallera que ajudara en tots els àmbits aquelles gents repletes de goig i il·luminades pel pare foc, de manera que, a finals de 1943, Borriana ja va comptar amb una Junta Local Fallera reconeguda per la seua homòloga i capitana de València, la Junta Central Fallera, tal com va certificar el president de l’esmentada institució valenciana, el senyor Francisco Martínez, el dia 22 de desembre de 1943 en resposta a la petició del senyor Salvador Dosdá Vernia.

La primera Junta Local Fallera va nàixer com a filla de la Comisión de Fiestas y Ferias i el seu primer president va ser el senyor Salvador Dosdá Vernia, qui ja havia format part de l’antiga comissió. 

Escut dissenyat per Juan Sellés, 1959

Era la primera vegada que a Borriana es feia càrrec de l’organització general de les falles una institució específica i tot el món faller estava tan il·lusionat com expectant, per la qual cosa les actuacions i projectes de la junta liderada per Dosdá havien de ser dignes de l’acollida dels fallers, impulsors de noves idees i amb garantia d’èxit. El moment era tan important que suposava un punt d’inflexió crucial i comprometedor del qual hauria d’arrancar tota la grandesa de la festa futura. Era necessari satisfer a les comissions, sense les quals les falles serien una utopia, i innovar o importar esdeveniments nous que engrandiren la festa. Però la Junta Local no va defraudar. El pare foc mai no defrauda, i menys si la Borriana fallera es proposa materialitzar els sentiments que fan possible la falla: unió, alegria i treball. Es diria, doncs, que la quimera del govern perfecte és un fet en el món faller.

Les novetats de 1944 van ser molt diverses, però d’entre elles cal destacar la recuperació de la Reina Fallera de Burriana, així com el necessari programa oficial que oferia actes comuns per a totes les comissions i que incloïa la Cavalcada del Ninot.