En l’article de
baix comentava que hi ha guardons fallers que no tenen cap mèrit perquè han
estat atorgats per un jurat incompetent. I això és el que ha tornat a ocórrer
amb els premis de la VI edició de teatre en valencià. Qui es gita amb xiquets,
s’alça pixat.
Dels membres del
jurat, només conec Santiago Ríos Guinot, que, segons em van dir, es va oferir a
exercir la tasca avaluadora, i les falles van acceptar l’oferta perquè no hi
havia més opcions. L’element en qüestió ha demostrat, mitjançant les obretes en
què ha tingut alguna cosa a veure, que no té ni idea de teatre, tal com
ja havia augurat en el llibret de La Vila de 2012 (quede clar que en aquest
moment no pertanc a aquesta comissió). El fet de practicar alguna tasca unes
quantes vegades no significa que hi tingues competència, atés que hom pot
passar-se la vida fent una cosa, però malament. I aquest és el cas.
D’altra banda, no
es comprén el text de l’acta si no s’accepta que el jurat, protagonitzat per
Ríos, ha actuat de mala fe, cosa que també havíem augurat.
Per tant, els
premis d’enguany no han estat acompanyats per cap mèrit i l’única cosa que se’n
dedueix és que el jurat ha anat a fotre a alguns en concret. No obstant això,
l’única cosa que ha aconseguit ha sigut posar en evidència la mala bava
i la incompetència.
La incompetència es pot acceptar, però la mala bava fa sentir pena
envers aquells que la tenen.
Hi ha el vici malaltís en alguns periòdics digitals d’animar el morbo, eixe interés malsà de fotre i de respirar l’oxigen alié. El fet contamina alguns usuaris i les empreses se n’aprofiten. Sota l’anonimat, l’ésser humà en mostra allò més lamentable.
ResponderEliminarPer a evitar confusions, vull deixar clar ací, en el meu blog, que per a dir tot el que em passa per l’engonal tinc aquest lloc, sota el meu nom. Així, doncs, que ningú no m’atribuïsca cap comentari anònim perquè, com dic, jo opine en el meu espai, que és aquest.