No us heu preguntat
mai qui fou aquell que dóna nom al carrer per on esteu passejant? Doncs els
borrianencs podeu trobar la resposta ací, o fent clic sobre la portada que hi
ha a la barra lateral esquerra d’aquest blog. Us explique:
El llibret de
falla, l’objecte més perdurable, és un dels elements fallers que més ha
evolucionat durant la història de la nostra festa, gràcies a l’afany faller de
superació. Per a comprovar-ho, només cal comparar els primers exemplars amb els
actuals. S’ha normativitzat la llengua emprada i s’han inclòs tants apartats
que la funció pròpia del llibret, com és l’explicació de la falla, ha quedat en
un lloc pràcticament desapercebut per al lector descuidat. De fet, es tracta de
volums que, en molts casos, es miren més que es lligen i, si es lligen, la
lectura resulta tan efímera com el monument mateix.
No obstant això,
l’evolució del llibret ha afavorit l’aparició de vertaders compendis de saviesa
popular, fruït d’investigacions il·lusionades, que haurien quedat oblidats en
els estrats temporals. S’han recuperat testimonis, tant visuals com orals, i
s’han netejat els documents que certifiquen les arrels de la festa i el seu
creixement.
Però no és
necessari sacrificar el protagonisme de l’explicació perquè es puguen incloure
altres textos en el sofrit paper, que tot ho accepta. Durant els primers anys
fallers, eren els crítics fallers els autors dels llibrets que es limitaven a
explicar la sàtira de la falla en uns fullets que normalment es publicaven sense
signar. Posteriorment, en la dècada dels anys 40, s’hi inclogueren poemes
d’homenatge i fotografies de les falleres, tot combinat amb les publicitats
d’empreses patrocinadores, i a poc a poc s’ha diluït la figura del crític
faller, eclipsada per altres autors (i fotògrafs) que han signat les diverses
seccions, com ara estudis de tota classe d’àmbits culturals que lamentablement
queden amagats en llibrets que interessen a un tant per cent massa reduït de la
població.
La falla, com a
associació cultural, a banda de l’àmbit lúdic i festiu, ha de ser un dels
promotors culturals dels pobles. Cada comissió publica un llibre a l’any que,
en el millor dels casos, se sol llegir com una revista de sala d’espera, però
els de l’Associació Cultural Falla Barri La Vila vam pensar en 2010 que el
nostre llibret podria ser un objecte perdurable que continguera material de
l’interés de tots els borrianencs, fallers o paios, i que una de les coses que
a tots ens ve de gust és el fet d’assabentar-nos, no sols a quin individu va
associat el nom que figura a la placa d’un carrer, sinó que a més ens interessa
saber per quin motiu es mereix tal consideració. Qui fou en tal o en tal altre
i què féu perquè se li recorde cada vegada que algú escriu el seu nom com a
adreça o el veu en entrar en un carrer era, per a molts, informació
privilegiada; el treball, per tant, era necessari.
Toni Gil Trilles,
President de l’esmentada comissió, se n’encarregà i, amb el resultat dignificà,
encara més, el llibret faller que la Vila edità en 2010. Ara el té el lector
davant dels ulls i hi pot consultar què hi ha darrere dels noms que hi ha a les
plaques dels carrers.
A banda de la introducció i altres apartats de menys interés, el volum
conté dues seccions ben distintes, però ben indispensables per a completar el
rebost cultural de la població. En primer lloc, Toni fa un esbós dels
personatges de fora de Borriana que tenen un carrer assignat. I només un esbós
perquè l’interessat pot trobar la resta d’informació en internet. La segona
part, però, ens descobreix, a banda de la identitat, els mèrits dels
“borrianencs de carrer”, els nostres paisans que tant feren pel nostre poble
que han merescut la immortalitat, i ens ajuda a dotar de vida les ximples
lletres que rotules ELS CARRERS DE BORRIANA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario